Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.650

61. Apostrofació davant de paraules d'una altra llengua
Font Fitxes de l'Optimot
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple: És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018. Va tocar l'estudi 1 de [...]
62. Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font Fitxes de l'Optimot
consonant, especialment en paraules començades per en-, em- i es- (encetar, entendre, embut, embrutar, escoltar, espenta) i en d'altres com llençol i sencer. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.4.1e)  [...]
63. signes d'interrogació i admiració (signes de puntuació)
Font Fitxes de l'Optimot
Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions. La normativa prescriu, amb finalitat [...]
64. Ús del verb anar en expressions temporals / en el que va d'any o des de principi d'any?
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple: Els meus pares ja fa quaranta [...]
65. Ús de la preposició de amb altres / altres, uns altres o d'altres?; entre altres o entre d'altres?
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes uns altres, altres o d'altres poden fer de subjecte amb un nom explícit o elidit. Per exemple: La lingüista defensa aquesta teoria i uns altres / d'altres / altres experts en llengua també. Alguns han fet vaga, uns altres / d'altres / altres han treballat. Aquestes tres formes [...]
66. Femení de gerent: la gerent o la gerenta?
Font Fitxes de l'Optimot
El substantiu gerent, gerenta serveix per designar la persona que dirigeix els afers i porta la firma d'una societat o empresa mercantil o bé la persona que s'ocupa dels afers econòmics d'una entitat que no cerca el lucre. Aquest substantiu presenta flexió de gènere. Per exemple: Les gerentes de [...]
67. Verbs 'sentir' i 'veure' davant d'infinitiu / Verbs de percepció davant d'infinitiu / 'sentir dir' o 'sentir a dir'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple: He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí. No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
68. El pronom en: substitució d'un sintagma nominal indefinit
Font Fitxes de l'Optimot
. En cas que el sintagma nominal, a més d'anar introduït per un determinant indefinit, tingui un adjectiu, si aquest adjectiu queda sense pronominalitzar va precedit de la preposició partitiva de. Passa el mateix amb els participis i amb els possessius postverbals: Ell va proposar dues receptes fàcils [...]
69. Emmudiment de la segona consonant d'alguns grups consonàntics
Font Fitxes de l'Optimot
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
70. Regles d'accentuació gràfica: mots aguts, plans i esdrúixols
Font Fitxes de l'Optimot
Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]
Pàgines  7 / 265 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>